Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Conjugació en català del verb «necessitar». Compartiu. Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca. cerca. O llisteu els verbs que comencen per: A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z. Indicatiu.

  2. Conjugació del verb necessitar. El món necessita més comprensió i menys judici. Infinitiu. necessitar. Gerundi. necessitant. Participi. necessitat, necessitada, necessitats, necessitades.

  3. Conjugación del verbo necessitar. El món necessita més comprensió i menys judici. El mundo necesita más comprensión y menos juicio. Infinitivo. necessitar. Gerundio. necessitant. Participio. necessitat, necessitada, necessitats, necessitades.

  4. www.diccionari.cat › conjugador_catala › necessitarnecessitar | diccionari.cat

    Esportpèdia - Enciclopèdia de l’esport català. Gran enciclopèdia de la música. Diccionari de la literatura catalana. Diccionari d’historiografia catalana. Diccionari del cinema a Catalunya. Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX. Cronologia. Cronologia dels Països Catalans i del Món. Estadístiques. El món en xifres

  5. Conjugation of the verb necessitar. El món necessita més comprensió i menys judici. The world needs more understanding and less judgment. Infinitive. necessitar. Gerund. necessitant. Participle. necessitat, necessitada, necessitats, necessitades.

  6. Contingut. necessitar. Català modifica. Pronúncia (i): Rimes: -a (ɾ) Homòfon: necessità. Etimologia: Del baix llatí necessitare, segle XVII, de necessitās ‎ ( «necessitat» ), de necesse ‎ ( «necessari» ). Verb [ modifica] necessitar trans. Algú, alguna cosa, tenir necessitat d’altri, d’alguna altra cosa. Conjugació. Primera conjugació regular.

  7. segona persona del plural ( vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb necessitar. Categories: Verbs en segona persona del plural del present d'indicatiu en català. Verbs en segona persona del plural del present de subjuntiu en català. Verbs en segona persona del plural de l'imperatiu en català.