Resultado de búsqueda
S’escriu amb accent, vós, quan es tracta del pronom personal fort: Beneita sou vós entre totes les dones. I s’escriu sense accent, vos, quan es tracta del pronom personal feble: Emporteu- vos les revistes.
Vós, amb accent, és la fórmula de tractament de segona persona que es fa servir per adreçar-se a algú a qui no es tracta ni de tu ni de vostè: Vós sou un mestre excel·lent. I vos, sense accent, és el pronom feble de segona persona del plural: Renteu-vos les mans.
Avui dia, sobretot per a la població jove urbana, vós és més formal que vostè. L'opció de vós té diverses avantatges en relació a vostè: 🔹Evita ambigüitats amb la tercera persona del singular: "Sobre la partida enviada al senyor Puig, li faig saber que li he enviat el seu albarà".
18 de jul. de 2014 · El tractament de vós es fa servir per adreçar-se a algú que hom tracta amb respecte. Aquest tractament, quan fa de subjecte, exigeix que el verb vagi en segona persona del plural. Per exemple: No us hi podeu quedar, vós, aquí. Demà us ho donaré a vós o a la vostra filla. En frases en què hi ha [...]
No s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, semideu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.
A part d’aquestes formes, tenim els pronoms vostè, vostès i la forma vós: La forma vostè, vostès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona: Vostès mengin i callin.
Vós - Burleu-vos de boig a casa, que ell es burlarà de vós a plaça. Casa sense gat ni gos, per a vós. Diu el blat el sembrador: Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós.
