Resultado de búsqueda
Proporció o correspondència adequada entre dues o més coses: en aquest quadre hi ha una gran harmonia de proporcions i de colors. Relació de concordança d'opinions o d'interessos entre dues o més persones: aquell matrimoni sempre estava en bona harmonia.
Justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot. Concordança d’opinions, maneres, interessos, etc. Acord, bona correspondència, entre dues o més persones. En Jaume i en Joan sempre estan en bona harmonia.
Harmonia vocàlica, fenomen fonètic que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat; Harmonia musical, tot el que es relaciona amb els sons simultanis, s'oposa a la melodia; Personatges: Harmonia o Harmònia (mitologia), germana de Jàson i Dàrdanos; o filla d'Ares i Afrodita; Harmonia o Harmònia ...
harmonia f. ( plural harmonies ) Correcta combinació i unió de les diverses parts que conformen un tot. Tècnica i art de formar i enllaçar acords. Derivats. harmònic. harmònicament.
Català: harmonia - Espanyol : armonía - Equilibrio entre las distintas partes de un todo y su resultado siempre connota belleza. Anglès : harmony - aspect of music
Definició d' harmonia, significat d' harmonia en català. harmonia. Justa adaptació, entre elles, de les parts o coses que formen un tot. Concordança d'opinions, de maneres, d'interessos, etc., acord, bona correspondència, entre dues o més persones. Acord de sons agradables a l'orella.
3. n aire, arranjament, cant, composició, concent, concert, línia, melodia, melopea, música, sintonia, tonada. 4. n adaptació, ajust, concinnitat ( en un discurs ), consonància, correspondència, eurítmia, proporció, proporcionalitat, simetria.
